Aquest relat és fruit de la meva imaginació i qualsevol semblança amb la realitat no és més que pura coincidència.
Estava jo en el port, amb el meu outfit futurista, esperant l’arribada d’un contenidor que portava el vaixell que just en aquest moment entrava per la bocana (és el metavers, puc saber on està qualsevol vaixell en tot moment i puc ser aquí per a veure-ho).
El vaixell pertanyia a una nova companyia anomenada Mar Blau, i el port era el de Barcelona, o potser el d’Algeciras? També podia pertànyer a una altra companyia i trobar-se en el port de València, o Bilbao.
Aquest vaixell atracaria en la terminal Nord, la qual gestiona una empresa anomenada Estiba Blava i que forma part del mateix grup empresarial que la naviliera: el Grup Blau. Anem acumulant casualitats?
Els contenidors s’estarien descarregant durant molts dies, 3 o 4, perquè es tractava d’un mega vaixell (els dies en el meu metavers passen molt més ràpid i jo soc aquí per a veure-ho tot).
El calat del port s’havia ampliat perquè aquests vaixells no tinguessin dificultats a l’entrada i les grues de la terminal eren les més grans del mercat per a poder operar-los adequadament (amb el consegüent augment dels costos en THC i taxes portuàries per als carregadors, clar).
Havia llegit en la premsa que altres ports no van ser capaços de fer aquestes inversions i es van quedar sense poder rebre mega vaixells. Això va fer que només poguessin albergar vaixells de petita grandària.
Vaig poder comprovar que una part de la càrrega anava destinada al hinterland, perquè la van descarregar al costat de les vies del tren. Alguns dels contenidors tenien com a destí final la ciutat de Madrid; uns altres anaven a Bilbao i alguns a València (sí, és cert que m’acabo d’inventar els destins perquè no tenia manera de saber-los).
Entrava en la terminal un tren novíssim, de 750 m de longitud, gestionat per Tren Blau, companyia que, casualment, pertanyia al Grup Blau (clar!), per a transportar aquestes mercaderies a la seva destinació.
Per part seva, la càrrega que es quedava prop del port era transportada en camions contractats per Mar Azul.
Pel que respecta als agrupatges, els contenidors eren desconsolidats en uns magatzems situats molt de prop del port, de la gestió del qual s’encarregava Magatzem Blau, companyia del Grup Blau.
Una vegada descarregats els contenidors, ells mateixos tramitaven el despatx de duanes. També funcionen com a agents de duanes! Es diuen Blue Customs. Pertanyen al Grup Blau.
Ja he comentat abans que un dels contenidors que venia en el vaixell era per a mi, veritat? Estupend.
A través del meu smartwatch em vaig identificar com Consignee i vaig sol·licitar el lliuri’s/admeti’s corresponents al contenidor. Per a la meva sorpresa, va resultar que no podia anar a buscar-lo pels meus mitjans al port i tampoc de manera ràpida (amb la finalitat d’estalviar-me demores i ocupacions, que també compten amb preus prohibitius en el metavers).
Havia d’esperar que la pròpia companyia naviliera, amb tota la seva lentitud i falta d’eficàcia, contractés un transportista per a poder portar-ho al meu magatzem, i havia de sol·licitar-lo amb un mínim de 48 hores d’antelació. De fet, la naviliera anava a contractar la mateixa companyia de transport que jo, per la qual cosa no entrelluco a veure el valor que m’aporta.
Però després va resultar que tampoc m’ho van fer arribar el dia que els havia sol·licitat.
I vaig haver de pagar al comptat la factura de les despeses d’arribada i, a més, abans de rebre la mercaderia, incloent-hi les despeses de demores i ocupacions que ells mateixos havien generat.
I jo em preguntava:
I si estan construint vaixells més grans, comprant trens, camions, magatzems, i agents de duanes per a així reduir les escales a Espanya i poder gestionar-ho tot a la seva sencera conveniència? No. No pot ser.
Llavors, qui s’encarregaria de gestionar la meva cadena de subministrament? El meu transportista principal o jo mateix?
En aquest moment estic pagant un transport que no puc controlar i que genera uns costos que tampoc soc capaç de controlar. La cosa no pot seguir així.
Perquè tot funcioni, haig de poder triar als meus proveïdors de serveis.
Només jo puc tenir el control de la meva cadena de subministrament perquè el caos no regni en la meva empresa, la meva producció es realitzi amb una correcta organització i els costos sense control no es disparin.
I jo, mirant al cel, em preguntava: no serà cap a allí on ens volen portar amb els mega vaixells? Apa! Segur que no!
En aquest mateix instant va passar un avió de la companyia Cel Blau, que també pertanyia al Grup Blau.
Cal veure la imaginació que tenim els logístics. A vegades el metavers ens sembla el futur, i altres vegades s’assembla molt a la nostra realitat.
Cal començar a pensar com podem parar això.
Hi ha a la sala algun membre de la Comissió Europea capaç de fer-me un cable?
